Quantes vegades no us ha passat que heu sentit una cançó i de cop us heu transportat a un altre moment de les vostres vides? La música sol tenir aquest poder de fer aflorar records i influir en el nostre estat d’ànim. Perquè?
“En sentir els primers compassos, el nostre cervell allibera dopamina, una substància relacionada amb el plaer i la recompensa” explica Anna Cester, professora de piano al Conservatori de Música de Tarragona i especialista en Medicina de les Arts Escèniques. Però els efectes de la música van més enllà: “La música ajuda a augmentar la sinapsis o connexions entre les neurones del nostre cervell”, comenta la doctora Anna Cester. És a dir: entre més connectats estan els dos hemisferis del nostre cervell, més profit li podem treure.
Vol dir que la música ens fa més llests?
S’han fet estudis que demostren que si estimulem el llenguatge musical en els nens (sobretot a partir dels set anys), aprenen més ràpid els processos del llenguatge verbal, els matisos i la sintaxis. Per tant, aquests nens tindran més facilitats a l’hora de llegir o de comprendre un problema matemàtic.
Bona part és perquè els músics estan constantment obligats a fer treballar els dos hemisferis del cervell en un mateix exercici, i per tant enforteixen la connexió. “Quan toquem el piano, per exemple -explica Anna Cester-, hem de memoritzar la partitura, seguir el ritme, fer moviments coordinants respectant el tempo, i alhora saber gestionar les emocions que la peça demana”. La memòria, entendre les notes i seguir el ritme són tasques de les quals majoritàriament s’ocupa l’hemisferi esquerre -predominant en la majoria de persones dretanes-, ja que és el responsable (entre d’altres) del llenguatge, el raonament, el pensament matemàtic i la lògica. A l’altra banda, l’hemisferi dret controla la part sensorial, emocional, creativa, d’improvisació i empatia. Per dir-ho d’una manera molt simplificada: l’hemisferi esquerre és “el que pensa” i l’hemisferi dret és el que “interpreta les emocions”.
Però, no ho fem tots, això de pensar i interpretar les emocions alhora? La majoria de la gent té un hemisferi més predominant. Aquest fet influeix en la seva personalitat, habilitats i aprenentatge. Per entendre-ho millor, la doctora Anna Cester, ens posa un exemple: “Si en una classe de gimnàstica el professor explica pas a pas de forma verbal com fer la croqueta, la majoria de nens amb predominança de l’hemisferi esquerre no tindran cap problema en fer l’exercici correctament, perquè el llenguatge és el seu fort. En canvi, els nens on predomina l’hemisferi dret necessitaran que el professor faci la croqueta per entendre-ho, ja que la informació no verbal la processen millor”. Seran ells, per exemple, que en sentir una peça de música per primera vegada són capaços de tocar-la només d’oïda. Els nens amb predominança de l’hemisferi esquerre, per contra, necessitaran una partitura.
“Si el que volem són nens desperts i creatius, i potenciar ments científiques -explica Anna Cester-, cal enfortir la relació entre tots dos hemisferis per tal que la transmissió d’informació sigui més ràpida i fluïda i hi hagi un major grau de comprensió del que ens envolta”. “Sense la part dreta -continua-, no hi hauria cap descobriment. És aquí on neixen les pluges d’idees, en la part que ens crida a experimentar; mentre que la part esquerra ens ajuda a organitzar aquelles idees”. Per això és tan important potenciar la creativitat i la música a les escoles.
El professor Paul Verschure, doctor en psicologia i director del Centre de Sistemes Autònoms i NeuroRobòtica de la Universitat Pompeu Fabra, comparteix l’opinió que la música s’hauria d’explotar més a l’escola: “Tocar un instrument millora la coordinació, ajuda a organitzar-se, a escoltar als altres, a ser creatius composant; millora l’expressivitat i la motricitat fina”. Es tracta d’habilitats que milloren el rendiment dels nens. “Avui hi ha sistemes de software que permeten composar música o tocar un instrument virtual. Això s’hauria d’introduir molt més al dia a dia dels nens, fent la música molt més accessible, i no només un privilegi dels que van a l’escola de música! “, afirma el psicòleg Verschure.
Tocar un instrument millora la coordinació, ajuda a organitzar-se, a escoltar als altres, a ser creatius composant; millora l’expressivitat i la motricitat fina.
– Paul Verschure, doctor en psicologia i director del Centre de Sistemes Autònoms i NeuroRobòtica de la Universitat Pompeu Fabra
“Els nens amb dislèxia que fan música, per exemple – coincideix Anna Cester-, tenen menys problemes per llegir perquè el fet d’ordenar les notes els ajuda també a ordenar les lletres. A més, com el ritme és més evident en la música que en el llenguatge, els jocs musicals els ajuden a l’hora d’aprendre a llegir”.
La música com a teràpia?
Oriol Casals, president de l’Associació Catalana de Musicoteràpia, explica que la música certament ajuda en l’aprenentatge, i a més estimula el moviment, modifica el nostre estat d’ànim i incrementa l’atenció. Per això és un instrument molt recorregut amb fins terapèutics. “Vaig treballar amb un nen de quatre anys –explica- que tenia greus problemes d’atenció. No podia estar més de quatre minuts concentrat en una mateixa activitat. A partir de cançons repetitives i jocs musicals vam aconseguir passar de fer 15 activitats durant una sessió a fer-ne només cinc amb una durada més llarga, incrementant la concentració del nen”. Al tenir una connotació lúdica, la música no només estimula el sistema cognitiu, sinó que també ajuda a mantenir l’atenció durant més estona.
El psicòleg Paul Verschure, especialista en neurorehabilitació, ha arribat a la mateixa conclusió introduint la música en la rehabilitació de pacients que han patit un ictus o un accident cerebrovascular. “Hem desenvolupat un sistema –explica- que combina realitat virtual i música per ajudar als pacients a recuperar la mobilitat d’una extremitat perduda per danys cerebrals. Es tracta d’un joc musical on els pacients han de fer una sèrie d’exercicis seguint el ritme musical. Si el pacient no fa bé l’exercici, el canvi de ritme en la música li farà saber”. “Com que a més -continua el professor Paul Verschure- la música relaxa als pacients i influeix positivament en el seu estat d’ànim, podem allargar les sessions d’entrenament, el que repercuteix en una recuperació més ràpida”.
Sigui com a teràpia o com a eina per desenvolupar i fer créixer les nostres ments, els beneficis de la música són evidents.
"En castellà: Castellà"
Bon article el de la doctora Anna Cester Bofarull