No hi ha bons o mals lectors: simplement, encara no han trobat la història que encaixa amb ells
Des de ben petita la meva filla ha tingut les idees ben clares. Si una cosa no li agrada, difícilment li pots fer canviar d’opinió. I llegir no ha estat mai sant de la seva devoció.
Com a pares se’ns fa estrany, perquè a casa sempre hem sigut bons lectors (també el nostre fill gran devora llibres a un ritme frenètic). Creiem que la lectura obre la ment, deixa volar la imaginació, desenvolupa l’esperit crític, amplia el vocabulari i posa les bases per una bona escriptura. Per això no hem desistit mai en l’intent d’apropar la lectura a la nostra filla. Com bé ens va dir una vegada l’Oriol Canosa, autor de llibres infantils i llibreter, “un nen que no llegeix és perquè encara no ha trobat el seu llibre”. I aquí està el quid de la qüestió.
El Follet Oriol, un petit heroi trapella per a nenes i nens de 4 anys
Amb quatre anys va ser el Follet Oriol (Barcanova), aquell petit heroi molt trapella capaç de vèncer dracs, fer que les abelles tornin a fer mel, lluitar contra la bruixa del castell o salvar l’esperit de la tardor, que va engrescar la meva filla a llegir les seves primeres frases en lletra de pal.
Però aviat el Follet Oriol va passar a la història i ens va costar trobar un substitut adient.
Junie B. Jones, una noia d’aventures esbojarrades per a nenes de 6 a 9 anys
Després de remenar prestatgeries i més prestatgeries de llibreries a la recerca d’alguna història que no fossin contes de princeses ni detectius a l’estil dels Stilton, per fi vam topar amb la Junie B. Jones. El tió d’aquell Nadal on la Queralt encara tenia set anys va ser tot un èxit! I, el millor de tot, és que hi havia tota una col·lecció de la Junie B. Jones (Editorial Brúixola / Bruño), aquella nena una mica entremaliada i súper divertida amb idees de “bomber” que viu aventures boges plenes d’humor, com la de l’autobús pudent.
La veritat és que va ser l’època que la meva filla va llegir més llibres, segurament perquè les històries de la Junie B. li resultaven molt familiars (gran part de les situacions passen a l’escola) i perquè l’autora Barbara Park, ha sabut posar-se en la pell dels nens, utilitzant un llenguatge molt clar i, sobretot, actuant i expressant-se com solen fer-ho ells (cosa que de vegades ens sopren als adults!).
Amb deu anys i la preadolescència tocant a la porta, la cosa s’havia complicat bastant. Els llibres per a joves d’aquesta edat no cridaven gens l’atenció de la meva filla. Només els mons màgics de llibres com Omnia (Montena, 2016) i La Botiga de mascotes extraordinàries (Editorial Barcanova, 2015), la van captivar per una estona, però encara no l’havien enganxat a la lectura de forma definitiva.
Novel·les gràfiques per a joves d’11 anys
Va arribar el dia de Sant Jordi. Remenant entre llibres a una parada del Poblenou a Barcelona, la Queralt, ara ja amb onze anys, va descobrir la seva primera novel·la gràfica. No estem parlant de còmics, tot i que aquest gènere també fa servir vinyetes per explicar una història. En aquest cas, la trama és més complexa, amb personatges ben treballats i un llenguatge exquisit.
Novel·les com Sonríe (Maeva, 2016) i Hermanas (Maeva, 2017) de Raina Telegemeir, Supersorda (Maeva, 2017) de Cece Bell o Seconds de Bryan Lee O’Malley (DeBolsillo, 2014), amb il·lustracions fresques i textos molt àgils, van atrapar de seguida la seva atenció. I així és com aquest gènere literari va despertar finalment el cuc de la lectura de la nostra filla adolescent (i de la seva mà també d’uns quants companys i companyes de classe). I és que part de l’èxit d’aquests llibres radica en que són històries molt properes a la realitat dels seus lectors.
Raina Telgemeier plasma en les pàgines dels seus dos llibres autobiogràfics (Sonríe i Hermanas) situacions a les que s’enfronta tot adolescent en algun moment: decepcions amb les amistats, sentir-se l’aneguet lleig del grup, la no comprensió per part de la seva família o la comparació amb germans que semblen tenir més carisma que ells mateixos. Tot escrit amb simpatia i humor, fugint d’escenes edulcorades o emocionalment inflades.
També Cece Bell, amb el seu llibre Supersorda, fa que els joves se sentin identificats. Mitjançant aquesta novel·la gràfica, també autobiogràfica, recorda com es va sentir quan va perdre l’audició i s’havia de posar uns audiòfons horribles. Què difícil és encaixar i trobar un amic de veritat, algú que t’apreciï per qui ets! A través de la seva experiència, l’autora demostra que és possible capgirar la situació i trobar un lloc al món.
El llibre Seconds, de Bryan Lee O’Malley, també parla dels somnis i anhels del jovent. Katie, una jove xef d’un restaurant d’èxit, té una vida perfecta fins que un dia tot es torça: el seu xicot la deixa, una de les seves cambreres pateix un greu accident i es queda sense diners per complir el seu somni d’obrir un nou restaurant. Per sort sempre hi ha una segona oportunitat, però per això ha de madurar i enfrontar-se a ella mateixa. Inspirada en el còmic japonès, aquesta novel·la gràfica amb unes il·lustracions espectaculars és divertida i emocionant.
I així és com la meva filla Queralt, una nena que creia que no li agradava llegir, es va enganxar a la lectura. A vegades, no és el llibre que com a pares i mares (o mestres) triaríem el que porta a llegir als nostres fills. Amb això s’han de tenir pocs prejudicis. L’essencial és que trobin el seu llibre i el gènere per començar a fer volar la imaginació, no creieu?
També us pot interessar la selecció de 10 llibres per a nens que (creuen que) no els agrada llegir feta per llibreries infantils i juvenils.
"En castellà: Castellà"
