Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
Quan em vaig despertar, en Jesús em tenia entre les seves mans tot ventilant-me. Anava vestit amb una túnica fosca i una caputxa negra. Portava un ganivet de joguina.
-Jesús! Per què ho has fet?! -vaig cridar amb tota la força que vaig poder.
-Perdó, em pensava que et semblaria divertit, no pensava que arribaria tan lluny.
-Doncs no em tornis a fer aquest tipus de bromes. Tornem al que anàvem… la pedra amb el dibuix.
-Sí, tens raó.
La vam buscar i, passats cinc minuts, la vam trobar gràcies a les punxades que sentia al turmell. Era una pedra fosca i tenia, sense cap dubte, la inscripció que havia vist aquell matí. La vaig tocar i, de cop, la paret es va separar i un passadís secret (en aquells moments ja no ho era per nosaltres) es va obrir davant els nostres nassos.
-Ostres que fort! -va dir en Jesús tot endinsant-se en la foscor.
Jo el vaig seguir sense dubtar ni un segon. Ens vam trobar en unes escales molt desgastades pel temps, que descendien. Un cop vam haver acabat de baixar, ens vam trobar el que mai ens hauríem esperat.
Contínua llegint el capìtol 10.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
