Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
Ja eren les onze de la nit i estava estirat al meu llit esperant a que la meva mare es posés a dormir. Faltava mitja hora per anar a casa d’en Jesús per anar a l’institut. Em començava a ficar nerviós quan, de sobte, els llums es van apagar i vaig saber que la meva mare ja era al llit. Em vaig calçar i vaig sortir de casa sense fer soroll. A casa d’en Jesús era tot fosc. Vaig agafar una pedra i la vaig llençar contra la finestra de l’habitació d’en Jesús. Potser em vaig passar una mica de força perquè el vidre va trontollar; però bé: el fet és que uns instants després en Jesús era al meu costat disposat a fer cap a l’institut. La nit era fosca i tot era al seu lloc. Vam arribar a l’institut abans del que esperàvem. La porta principal era oberta com si algú ens estigués esperant, tot era en silenci i fosc, molt molt fosc. No veia res. Vaig encendre la llanterna (per sort l’havia portat), vaig buscar a en Jesús i no era per enlloc; en comptes d’ell, l’home encaputxat jeia en una cadira amb el seu ganivet a punt.
-Hola, ja torno a ser aquí -ho va dir amb la veu més rovellada que conec.
I vaig perdre el coneixement.
Contínua llegint el capítol 9.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
