Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
Vaig mirar a dreta i esquerra a veure si veia l’home encaputxat. Ni rastre. El timbre va sonar i vaig entrar a classe com si res. Hauríem de veure que hi ha darrere aquella pedra.
Per fi, les cinc! El professor d’història (com cada dimecres a les quatre) es va enrotllar en com feien les coses a l’edat mitjana: que si això, que si això altre… Ja s’havia acabat, el timbre de sortida ja havia sonat i podíem anar a casa per gaudir de la tarda.
-Ei, Jordi!-vaig sentir que em preguntava en Jesús-Què et passa? Et trobo una mica estrany-em va dir tot mossegant-se l’ungla del dit gros.
-No res…-vaig dir tot pensant el contrari. -El fet és que he estat pensant en el somni d’aquesta nit, perquè he trobat la mateixa marca que en el somni.
-De debò? La mateixa?
-Sí, i això no m’agrada. M’agradaria saber què hi té a veure la marca que tinc al turmell amb tot això.
-Tens raó. Estàs insinuant que…
-Sí, que em colaré a l’institut aquesta nit. Serà perillós.
-Vinc amb tu -i ho va dir amb un to que se li notava que no estava massa convençut. -Quedem a dos quarts de dotze?
-Fet -i ens vam donar la mà com fèiem abans.
Contínua llegint el capítol 8.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
