Si vols saber que li ha passat anteriorment a en Jordi, el protagonista del conte d’en Rafel, llegeix els capítols anteriors.
Riiiing! El timbre va sonar i jo vaig entrar a l’escola com cada dia. Al passar per la porta d’entrada, el turmell em va començar a fer mal allà on tenia la marca de naixement. Em vaig arromangar una mica el pantaló per veure què tenia a la cama quan, de sobte, ho vaig veure. En una rajola de la paret hi havia el mateix símbol que jo tenia al turmell. Era com un drac amb un sarcòfag a les mans. Quina casualitat! Ho vaig anar a tocar i quan la meva pell ja tocava la pedra, un home amb una túnica negra, encaputxat, va treure un ganivet i agafant-me pel coll, em va anar ofegant fins que…
-Aaaaaaaah! –vaig cridar, intentant recuperar l’aire. Quin ensurt! Em pensava que ja era mort!
-Jordi! –en Jesús estava dret davant meu amb un got d’aigua- Què et passa?
Mig sanglotant, mig eixugant-me les llàgrimes, vaig aconseguir dir:
-He tingut un… un… un malson –les llàgrimes em queien galta avall-. Em pensava que em moria!
En Jesús em va oferir l’aigua i vam estar parlant una estona. Sé que ho feia per tranquil·litzar-me. Em deia coses com: “No pateixis que tot s’ha acabat” o “No ploris que al final ompliràs una piscina”. Aquestes eren les coses que m’agradaven d’ell. En Jesús era un bon jan.
Contínua llegint el capítol 6.
T’agrada dibuixar? Vols ajudar-nos a il·lustrar aquest conte?
Busquem petits artistes que vulguin posar cara a en Jordi i dibuixar els escenaris de la seva aventura!
Aquí veuràs com participar!
