Descoberta dels racons més emblemàtics de la capital de Bèlgica de la mà de personatges de còmic
Si visitar ciutats amb nens pot semblar una feina complicada, a Brussel·les ens ho posen fàcil. Aprofitant la rehabilitació d’edificis singulars de la capital belga a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, van convertir les parets que quedaven al descobert, després dels enderrocs selectius, en aparadors del món del còmic.
I és que els grans autors i dibuixants de la historieta il·lustrada, com ara Hergé (pare de l’intrèpid reporter Tintin, que viatja per tot el món acompanyat pel seu gos Milú i personatges inoblidables com el capità Haddock) o Peyo, creador dels Barrufets, van concebre els seus personatges en aquesta ciutat.
També Lucky Luke, Marsupilami i fins i tot Spirou i Fantasio són belgues. Tots van tenir el seu origen en revistes belgues com Le journal de Spirou o Le journal de Tintín, , formats sota dues escoles que van deixar la seva petjada en el món del còmic: la Línia Clara o Escola de Brussel·les, amb un traç fi i depurat del qual Hergé n’és el principal referent, i l’Escola de Marcinelle, que va crear un còmic molt més caricaturesc i dinàmic, amb traços més gruixuts que reconeixem en les historietes de Lucky Luke.
La ruta del còmic us porta a descobrir els racons més emblemàtics de la ciutat de Brussel·les de la mà dels personatges del novè art, però també és una excusa per descobrir dolços belgues com els gofres i la xocolata, o històries de bars antics on es van elucubrar grans creacions.
Preparats per passejar per aquest “museu” a l’aire lliure? “Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp” (que diria el capità Haddock), som-hi!
La ruta del còmic de Brussel·les
Què en penseu de començar la ruta fent-vos un selfie al costat de la gran estàtua de Sergi Grapes (Bulevard Pachéco), aquest noi poc disciplinat, tan ocupat amb els seus invents i màquines que s’oblida de les cartes que ha de repartir?
Des d’aquí només cal baixar les escales per arribar a la Rue des Sables per fer una parada ràpida al número 20. Aquests antics magatzems d’estil Modernista construïts per Víctor Horta allotgen el Museu del Còmic Belga. Aquí podreu indagar més sobre el procés de creació dels còmics, des del naixement de la idea fins que s’imprimeix. Els nens podran amagar-se a la caseta dels barrufets o relacionar els personatges d’Astèrix amb el seu lloc de procedència en un gran mural interactiu. I abans de marxar, no oblideu de fer-vos una foto amb el coet de Tintin!
Fa olor de xocolata
Sortim del museu i anem a la dreta per agafar la Rue du Marais (Broekstraat en neerlandès), el primer carrer que trobem a mà esquerra. Continuem tot recte fins a arribar a les Galeries Royales Saint-Hubert, un passatge monumental, totalment cobert amb una vidriera, concebut com a eix vertebral de la ciutat amb botigues, teatres, cafès, restaurants i apartaments.
Aquest lloc de trobada de la gent va ser la seu l’any 1896 de la primera projecció pública a Bèlgica de les pel·lícules dels germans Lumière. Si aneu al número 7 de la Gallerie du Roi, trobareu la placa commemorativa. Avui en dia les galeries s’han convertit en els aparadors de les marques més exquisides de xocolata belga: Leonidas, Neuhaus, Corné Port Royal o Mary Chocolaterie.
En sortir de la galeria, arribareu a la Gras Markt, una placeta molt bufona plena de vida. Davant vostre trobareu el carrer Colline (Heuvel) que us portarà directes a la Grand Place, però abans fixeu-vos en el número 13 d’aquest carrer, la Boutique Tintín. Aquesta botiga dedicada al jove periodista belga és tota una curiositat.
Revolucionaris de saló
I ara ja podeu continuar fins a la imponent Grand Place, que va ser construïda com a mercat per a comerciants al segle XIII. La majoria dels edificis que veieu van ser reconstruïts pels gremis després del bombardeig per part de les tropes franceses del rei Lluís XIV al 1695. Només la façana i la torre de l’ajuntament, que servia de diana per a l’artilleria, i alguns murs de pedra van resistir les boles incendiàries.
Fixeu-vos en les cases. Cadascuna té un distintiu. Veieu la casa amb la banya? Le Cornet o Den Horen pertanyia al gremi de barquers, per això la façana imita la popa d’un vaixell. I veieu la casa amb un cigne? En aquesta antiga casa dels carnissers, reconvertida posteriorment en bar, Karl Marx i Friedrich Engels van escriure el seu Manifest Comunista l’any 1847.
Lucky Luke custòdia els gofres
Però deixem la història, i anem a caçar còmics. Creueu la Grand Place i agafeu la rue de l’Etuve. De sobte, topem a mà dreta amb el primer mural, havent creuat el carrer Lombard. Aquí veiem en Tintín i el capità Haddock ocupats en el rescat del professor Tornassol. Al mateix carrer Lombard (al número 24) trobareu la xocolateria Planète Chocolat. Els dissabtes (16h) i els diumenges (15h) obren l’obrador on fan la xocolata al públic per oferir demostracions (en francès i anglès) i un tast de xocolata belga.
Quina oloreta! Entrem en el territori dels gofres. Al número 42 Lucky Luke i un barrufet us donen la benvinguda a Le Funambule, el lloc ideal per tastar aquests dolços belgues. Heu de saber que hi ha dos tipus de gofres: el gaufre de Liège (Luikse wafel) i el gaufre de Bruxelles (Brusselse wafel). El primer és més petit, amb cantonades arrodonides, i porta trossets de sucre dins. Però no us deixeu enganyar per la mida. Tot i que el de Brussel·les és més gran i rectangular, és molt més lleuger i esponjós.
I encara amb el regust dels gofres, a la cantonada esquerra, on es troben la rue de l’Etuve amb la rue de Chêne, descobrim a Manneke Pis, una estàtua diminuta d’un nen fent pipi. Diu una de les llegendes que al segle XIV Brussel·les era assetjada. Els atacants havien col·locat càrregues explosives a les muralles. I va ser llavors quan un nen anomenat Juliaanske va orinar sobre la metxa encesa salvant la ciutat.
Al número 9 de la rue du Chêne gaudireu del “Flower Power” dels anys seixanta en ple esplendor. L’Oliver Rameau, un jove assistent de notari i la seva estimada i sensual Colombe Tiredaile, viuen una aventura al món de Rêverose on tot és somni i fantasia. En aquest univers utòpic no existeixen els diners. La moneda de canvi és un somriure, una abraçada o una cançó. Hi viuríem, oi?
Tornem a la rue de l’Etuve (Stoofstraat). Continuem la ruta fins al proper encreuament i girem a l’esquerra per la Rue des Alexiens. A la paret del número 49, a certa alçada trobareu “Le Jeune Albert“, el jove trapella que fa la vida impossible a qualsevol ànima que es creua amb ell. L’autor, Yves Chaland, combina el millor de les dues escoles del còmic: té un traç fi i depurat seguint l’estil de la Línia Clara però alhora introdueix el dinamisme de l’Escola de Marcinelle.
Surrealisme i carn estofada
Potser la pujada us ha cansat una mica. No patiu. La propera parada la fem a “La Fleur en papier Doré“, ubicat al número 55 del mateix carrer. El còmic de Stam i Pilou, dos nens veïns que fan un munt d’entremaliadures, el trobareu al pati interior d’aquest pub on Hergé, l’autor de Tintin, va passar moltes hores amb els artistes belgues més destacats del surrealisme, com ara Magritte o l’escriptor Lecomte.
I és que el local, catalogat, és més que un cafè. Només cal fixar-se en les fotos a les parets per adonar-se que des de fa dècades ocupa un lloc especial en la vida cultural de Brussel·les. Aquí podreu tastar autèntiques especialitats belgues com la carbonnade, un estofat de vedella i ceba cuinat amb cervesa i assaonat amb farigola i llorer. I no deixeu de tastar les creps o el Dame Blanche, un gelat de vainilla cobert de xocolata calenta desfeta. Per llepar-se els dits!
Noies científiques i alliberades dels setanta
Continueu pujant pel mateix carrer fins arribar a la Keizerlaan. Aneu a la dreta i agafeu el primer carrer de nou a la dreta, per entrar a la Rue d’Accolay. En arribar al segon encreuament, a l’alçada de la cantonada del carrer Nieuwland amb Philippe de Champagne, topareu amb XIII, un heroi que, com en Jason Bourne en la saga cinematogràfica, està molt ben entrenat per lluitar sense saber per què, ja que ha perdut la memòria. Intentant descobrir qui és, viu una aventura rere l’altra.
Entreu al carrer Nieuwland. Al número 27 viatjareu amb la Yoko Tsuno, una enginyera boja pels viatges espacials. Als anys setanta, aquesta heroïna trencava tots els estereotips de la dona, despertant l’interès per la tecnologia, la ciència i l’astronomia.
Còmics i hamburgueses
Continuem pel mateix carrer i agafem el primer trencall a la dreta (Jagers) fins a la plaça Rouppe. Aquí podeu parar per dinar a la braseria Houtsiplou, que ofereix una cuina belga a més d’una àmplia gamma d’hamburgueses ben gustoses. Tot i tenir terrassa, us recomanem dinar a l’interior. Gaudireu de les divertides parets amb un munt de còmics colorits. Pels nens hi ha joguines i llibres.
Amb la panxa plena, continuem per la Zuidstraat (Rue du Midi) dedicada a les llibreries del còmic. A la cantonada amb la Rue de Bogards (núm. 28) descobrireu a Monsieur Jean, un novel·lista parisenc que amb humor supera els petits problemes quotidians.
Continuem per la Rue du Midi fins l’encreuament amb la Grand Cames. Aneu a l’esquerra seguint les bones olors dels restaurants asiàtics. A la Rue du Bon Secours 9 veureu com Ric Hochet, un periodista que col·labora amb l’inspector de policia Bourdon, està a punt de prevenir un crim.
Tornem a la Kolenmarkt. En pocs metres trobarem els tres darrers còmics, abans d’arribar de nou a la Grand Place, punt final de la ruta. A l’alçada del número 60 veurem a l’espia anglès Victor Sackville en acció. I a l’altra banda del carrer, just a l’alçada de l’encreuament, descobrireu el primer mural que es va fer. És Broussaille caminat pels carrers de Brussel·les acompanyat de la seva xicota, Catherine.
I, just abans d’entrar a la Grand Place, al número 19, trobareu el “Passage“, un mural que parla de passatges secrets entre diferents dimensions i que, com per art de màgia, barrufa que barrufa, ens transporta a la Grand Place, final del recorregut. Heu barrufat amb la proposta? Barrufeu-la!
On dinar:
A mig camí trobareu dos llocs ideals per parar amb nens. A la braseria Houtsiplou, ubicada a la plaça Rouppe, podreu tastar cuina belga i una àmplia gamma d’hamburgueses ben gustoses. A La Fleur en papier Doré (Rue des Alexiens, 55), podreu tastar autèntiques especialitats belgues com la carbonnade, un estofat de vedella i ceba cuinat amb cervesa i assaonat amb farigola i llorer. Els dos locals disposen de trones i el primer té menú infantil i joguines per entretenir als menuts.
Com arribar:
La millor manera d’arribar a Brussel·les és amb el tren. L’estació de Brussel Centraal us deixa al centre de la ciutat, a uns 10 minuts a peu en línia recta de l’estàtua de Sergi Grapes, al Bulevard Pachéco, punt d’inici de la ruta.
"En castellà: Castellà"
